Victoria para las trabajadoras de Holaluz: el juzgado falla a su favor tras la demanda colectiva por la eliminación del teletrabajo.

El juzgado de lo social nº21 de Barcelona ha fallado en favor de las personas trabajadoras de Holaluz. Esto tras una demanda colectiva interpuesta junto con el sindicato CGT que denunciaba la eliminación total del teletrabajo.

A finales del 2024 Holaluz comunicó a la plantilla que el 2025 daría inicio a la reversión del teletrabajo a lo que se suma la eliminación de otros beneficios sociales. La empresa justificó estos cambios por causas económicas debido a la crítica situación en la que se encontraba.

Tras dos semanas de negociación que finalizaron sin acuerdo, la plantilla convocó la primera huelga en España por la eliminación del teletrabajo. El sindicato CGT junto con el Comité de Empresa interpuso demanda por conflicto colectivo.

Más de un 30% de la plantilla dejó la empresa ya que tras casi 5 años de trabajo en con un modelo flexible y tres años de sueldos congelados en muchos de los casos, gran parte de la plantilla no podía asimilar los gastos extra de transporte y tiempo, se habían mudado o habían sido contratadas directamente fuera de la ciudad.

En la demanda se denunció la falta de buena fe de negociación y la ausencia de pruebas que justificaran la necesidad de la eliminación del teletrabajo. Se hizo hincapié también en que uno de los objetivos de la compañía fuese empujar a gran parte de la plantilla a dejar la empresa.

Holaluz sometió la reversión del teletrabajo a través del artículo 41, junto con la pérdida de otros beneficios sociales, considerándola una modificación sustancial de las condiciones de trabajo (MSCT). Esto obligaba a una negociación de buena fe con la representación legal de las personas trabajadoras. La sentencia dictamina que en dicha negociación no se aprecia la buena fe por parte de la empresa en lo relativo a la reversión del teletrabajo debido a la poca flexibilidad en aceptar un modelo híbrido consensuado con las personas trabajadoras.

Además, esta modalidad de teletrabajo formaba parte de los contratos aun existiendo una cláusula de reversibilidad y no se dio como medida transitoria o excepcional. Dicha cláusula se reserva el derecho a revisar y evaluar bajo circunstancias objetivas vinculadas a la idoneidad del puesto de cada caso individual. La empresa sin embargo ha tomado una decisión generalizada y alegando causas económicas.

Tampoco se encuentra correlación directa entre la situación económica a través de la que pasa la empresa y la eliminación del teletrabajo ni se demuestra que sea un factor para la pérdida de eficiencia o productividad.

En definitiva, la falta de datos objetivos y mensurables que justifiquen el cambio, la poca flexibilidad para negociar otras alternativas como un modelo híbrido y la comunicación a la plantilla sobre el nuevo modelo previa al cierre de las negociaciones concluyen en que el retorno a la presencialidad obligatoria no se ajusta a derecho.

Sindicato de Químicas, Minería, Energía y Afines de Barcelona.

C/ Padre Lainez 18-24

08025 Barcelona

Metro Joanic L4

quimiques@cgtbarcelona.org

1 MAIG: LLUITEM PER TENIR FUTUR

El 1r de maig és una data simbòlica per a la classe treballadora de tot el món. Recordem i recuperem l’heroica lluita dels treballadors i les treballadores assassinats per la patronal a Chicago en demanda de la jornada de vuit hores, l’any 1886.

La jornada de 8 hores es va aconseguir a l’estat espanyol en el 1919 després de la vaga de la Canadenca a Barcelona. En 126 anys només s’ha aconseguit la promesa de reduir-la en mitja hora.

El nostre poder adquisitiu és cada vegada menor a pesar que els portaveus del capitalisme (empresaris, polítics i alguns “agents socials”) vulguin vendre el contrari, perquè any rere any els salaris perden poder adquisitiu i ni tan sols són compensats amb la recuperació de l’IPC.

Mentrestant les grans empreses que tant defensen la moderació salarial i les retallades socials (aprofitant la situació de misèria, necessitat, forta desideologització i falta de consciència com a classe treballadora) augmenten exponencialment els seus beneficis. Només quan ens ajuntem com a classe treballadora i plantem cara als carrers i en els nostres centres de treball podem revertir aquesta situació.

L’habitatge s’ha convertit en un luxe que ha portat al sorgiment d’un moviment social cada vegada més fort que reivindica un accés digne i assequible a aquesta, cosa que ni tan sols compleixen les seves pròpies lleis.

Per no parlar de les pensions que volen que no cobrem mai (l’edat de jubilació cada vegada s’allarga més) o que ens vegem obligats a continuar treballant tota la vida donades les pitjors condicions per a l’accés a ella.

Enfront de la lluita i la protesta han legislat lleis “mordassa”, contra les quals fa més de 10 anys que lluitem, que volen provocar por i submissió en la classe treballadora. La seva resposta és sempre la repressió.

Quan en un país no existeix cap estabilitat laboral i l’acomiadament només necessita la justificació de l’empresari; la joventut ha d’emigrar a l’estranger a la recerca de treball; es desallotja a les persones dels seus habitatges violentament sense oferir alternatives i es talla la llum, l’aigua o el gas a qui no pot pagar-les; realitzar la cistella de la compra és un acte èpic; les pensions són miserables; la sanitat es deteriora i es privatitza; l’educació pública es degrada i es finança l’educació privada i les despeses militars i policials es disparen (repressió externa i interna) només es pot dir que seguim en una dictadura disfressada de democràcia.

Les úniques solucions reals seran les que aconseguim com a classe treballadora als carrers i en els centres de treball mitjançant l’organització i l’acció directa.

Perquè per a tenir futur hem de continuar lluitant dia a dia en el present

L’1 de maig tothom al carrer

i a participar en la manifestació. QUE ENS SENTIN!

28 d’abril, dia mundial de la Salut Laboral. Defensa’t

A pesar que parlen d’una nova reforma de la LPRL (Llei de Prevenció de Riscos Laborals), després de 30 anys, les morts de persones treballadores han baixat de tres a dues diàries. Segons les seves estadístiques, l’any 2014 van ser 558 persones “mortes” en total i en el 2024 van ser 796. Durant l’última dècada han anat augmentant.

No hi ha res a celebrar. Només combatre.

De res serveix maquillar la LPRL. Recordem que la ministra de treball i economia social, Yolanda Díaz, ja va fer el mateix amb la reforma laboral: no es reuneix amb totes les parts implicades, parla sol amb la patronal i únicament amb les organitzacions sindicals habituals (sindicats grocs). Són reunions amb representants de les persones treballadores que fa molt temps no estan en el tall. A més, obvien el col·lectiu del personal tècnic de PRL, a altres organitzacions sindicals, com la CGT, amb persones delegades sindicals que sí que estem en la feina i també a les plataformes de col·lectius afectats per malalties professionals.

Destaquem que la nova fornada de personal d’inspecció és jurídica i no tècnica. Actualment, disposem d’un codi penal que no se li espera, i si s’aplica, es fa tard i malament. A més, en la reforma de la LPRL, deixen sense modificar a la persona delegada de prevenció, qui és a peu de carrer.

Tot això, una altra vegada, portarà a regar de milions d’euros, sense que el resultat millori, als sindicats institucionals i a la patronal. En aquest camí, la classe treballadora continua sent assassinada.

Lluitem per un futur millor, contra les morts en el treball…

denúncia i organitza’t.

Les persones mortes en el treball no són morts

SÓN ASSASSINATS

Accident Laboral, Terrorisme Patronal